Tag Archive | alimentación

Llibres que ens ajuden a anar per la vida

Ja torno a ser aquí! Després de passar la super grip d’aquest hivern i que es morís l’ordinador, tinc ordinador renovat i web nova! Va ser un reset total!

Ara el blog és dins la web.

A partir d’ara els posts seràn a http://www.pastelvegano.com (i també a http://www.pastisseriabiologica.com)

Salteado de brócoli

Salteado de brócoli

És genial com la vida ens regala situacions… La meva àvia materna no tenia sentiments gaire positius envers els colombians, principalment perquè un dels seus fills s’havia casat amb una colombiana i s’havia quedat allà a viure. I ves per on, que l’oncòleg antroposòfic que m’ha ajudat a treure’m el càncer de sobre és un metge colombià.

Us faig un breu resum del seu llibre MEDICINA PARA LA SALUD Y EL CONOCIMIENTO DE SÍ MISMO

La idea central del llibre és recuperar una imatge de l’home des de la raó poètica de Goethe, i després elaborada filosòficament per R Steiner en un saber de l’Antrophos -com imatge arquetípica de l’ésser humà- presentada al món com Antroposofia en els inicis del segle XX. La Antroposofia contempla l’ésser humà com una unitat extensa que el vincula amb els fluxos actius i creadors, en la Naturalesa i el Cosmos. L’objectiu de la Antroposofia és reconèixer com a entitat única a la Naturalesa dotada d’una identitat o Jo que li fa autoconscient i l’habilita per conèixer-se a si mateix. Remuntant els obstacles i límits desenvolupa la concepció espiritual del món per mitjà del pensar “conscient de si mateix”, acollir la rigorositat del mètode científic -aportat pels tres últims segles-, sense els seus lligams materialistes, i fundar el coneixement suprasensible del món, en el qual el Jo té el seu origen. Una visió del món més enllà d’allò material, comporta una ètica i una nova postura de l’ésser humà cap a la història i la societat.

Després de dues guerres mundials i la gran destrucció nuclear, el segle XX va il·lustrar la tendència destructiva d’un desenvolupament unilateral de la ciència sense una consciència ni principi ètic de responsabilitat a l’altura del desenvolupament tecnològic. L’energia nuclear i l’exploració del codi genètic dels organismes per modificar-los en funció de la productivitat són anunciats com a progrés per a la salvació dels actuals problemes de la humanitat. Les conseqüències i els seus efectes destructius quan s’escapen al control humà són de caràcter irreversible. En aquest camí de modificació de la naturalesa, l’home mateix pot resultar irreversiblement afectat en nom del progrés científic. Hem de tindre una imatge de l’ésser humà, dignificada i elaborada des d’un saber basat en un pensar ètic, per contrabalancear les conseqüències d’una ciència basada en el dualisme o pensar binari i en una visió de l’ésser humà i de la naturalesa fragmentada en un núvol de partícules cada vegada més ínfimes, cèl·lules (S.XIX), ADN (S.XX) i nanopartícules (S.XXI).

La imatge de l’Home dignificada ha de revelar les nostres connexions existents amb la Natura i el Cosmos, del qual som les entitats pensants i responsables únics de la seva preservació. A les nostres mans tenim el Destí (amb majúscules) de nosaltres mateixos, i de futures generacions de la Terra i de la Natura.

En el llibre es presenta la Medicina antroposòfica i la noció de l’home que li dóna fonament i ètica. Després seves modalitats terapèutiques i el pensar trinari (S. XX- R. Steiner) és un instrument per conèixer el món des d’un pensar imaginatiu, obre nous escenaris quan s’aplica a la pedagogia (Waldorf), l’agricultura (biodinàmica), la Medicina (antroposòfica) i l’organització social. Des de la triformación s’inicia un moviment no només al pensar, sinó en la cultura per introduir models ètics, humans i respectuosos amb l’ésser-del-món en primer lloc i des d’aquesta coherència ser respectuosos i responsables amb la Natura i la societat. A la nutrició ens proposem despertar la consciència del que mengem. Escoltarem el silenci musical dels òrgans en la seva versió de quartet de cambra, ressaltant les qualitats dels quatre òrgans: pulmó, fetge, ronyó i cor, com a punts simfònics més enllà de la seva versió mecànica, gris i freda, de ser considerats com uns simples filtres o bombes substituïbles per pròtesis mecàniques. El Càncer com epidèmia del segle XXI, què ens vol dir? El càncer com a malaltia de l’època de la consciència de l’Ànima. La Psicologia antroposòfica situa els esdeveniments de la vida anímica en el curs temporal de la biografia, per comprendre les dimensions profundes de les crisis pròpies de l’ànima contemporània.”

Si voleu més informació Dr. Botters Sabina Cañameras 14 (plaza Dr.Pila) Mira-sol, Sant Cugat del Vallés 08195 Barcelona (ESPAÑA) Teléfono 93 584 69 77 secretaria@drbotters.com, http://www.drbotters.com  

Geranios

Geranios

Ya estoy aquí otra vez! Después de pasar la super gripe de este invierno y que se muriera el ordenador, tengo ordenador renovado y web nueva! Fue un reset total!
Ahora el blog estará dentro de la web.
A partir de ahora los posts estarán en www.pastelvegano.com (y también en www.pastisseriabiologica.com)
Es genial como la vida nos regala situaciones … Mi abuela materna no tenía sentimientos muy positivos hacia los colombianos, principalmente porque uno de sus hijos había casado con una mujer colombiana y se había quedado allí a vivir. Sorpresas que da la vida… el oncólogo antroposófico que me ha ayudado a superar el cáncer es un médico colombiano.
Os hago un breve resumen de su libro MEDICINA PARA LA SALUD Y EL CONOCIMIENTO DE SÍ MISMO
“La idea central del libro es recuperar una imagen del hombre desde la razón poética de Goethe, y luego elaborada filosóficamente por R Steiner en un saber del Antrophos -como imagen arquetípica del ser humano- presentada al mundo como Antroposofía en los inicios del siglo XX. La Antroposofía contempla al ser humano como una unidad extensa que lo vincula con los flujos activos y creadores, en la Naturaleza y el Cosmos. El objetivo de la Antroposofía es reconocer como entidad única en la Naturaleza dotada de una identidad o Yo que le hace autoconsciente y la habilita para conocerse a sí mismo. Remontando los obstáculos y límites desarrolla la concepción espiritual del mundo por medio del pensar “consciente de sí mismo”, acoger la rigurosidad del método científico -aportado por los tres últimos siglos-, sin sus lazos materialistas, y fundar el conocimiento suprasensible del mundo, en el que el Yo tiene su origen. Una visión del mundo más allá de lo material, conlleva una ética y una nueva postura del ser humano hacia la historia y la sociedad.
Después de dos guerras mundiales y la gran destrucción nuclear, el siglo XX ilustró la tendencia destructiva de un desarrollo unilateral de la ciencia sin una conciencia ni principio ético de responsabilidad a la altura del desarrollo tecnológico. La energía nuclear y la exploración del código genético de los organismos para modificarlos en función de la productividad son anunciados como progreso para la salvación de los actuales problemas de la humanidad. Las consecuencias y sus efectos destructivos cuando se escapan al control humano son de carácter irreversible. En este camino de modificación de la naturaleza, el hombre mismo puede resultar irreversiblemente afectado en nombre del progreso científico. Debemos tener una imagen del ser humano, dignificada y elaborada desde un saber basado en un pensar ético, para contrabalancear las consecuencias de una ciencia basada en el dualismo o pensar binario y en una visión del ser humano y de la naturaleza fragmentada en una nube de partículas cada vez más ínfimas, células (S.XIX), ADN (S.XX) y nanopartículas (S.XXI).
La imagen del Hombre dignificada debe revelar nuestras conexiones existentes con la Naturaleza y el Cosmos, del que somos las entidades pensantes y responsables únicos de su preservación. En nuestras manos tenemos el Destino (con mayúsculas) de nosotros mismos, y de futuras generaciones de la Tierra y de la Naturaleza.
En el libro se presenta la Medicina antroposófica y la noción del hombre que le da fundamento y ética. Tras sus modalidades terapéuticas y el pensar trinario (S. XX- R. Steiner) es un instrumento para conocer el mundo desde un pensar imaginativo, abre nuevos escenarios cuando se aplica a la pedagogía (Waldorf), la agricultura (biodinámica ), la Medicina (antroposófica) y la organización social. Se inicia un movimiento no sólo en el pensar, sino en la cultura para introducir modelos éticos, humanos y respetuosos con el ser-del-mundo en primer lugar y desde esta coherencia ser respetuosos y responsables con la Naturaleza y la sociedad. En la nutrición nos proponemos despertar la conciencia de lo que comemos. Escucharemos el silencio musical de los órganos en su versión de cuarteto de cámara, resaltando las cualidades de los cuatro órganos: pulmón, hígado, riñón y corazón, como puntos sinfónicos más allá de su versión mecánica, gris y fría, ser considerados como unos simples filtros o bombas sustituibles por prótesis mecánicas. El Cáncer como epidemia del siglo XXI, que nos quiere decir? El cáncer como enfermedad de la época de la conciencia del Alma. La Psicología antroposófica sitúa los acontecimientos de la vida anímica en el curso temporal de la biografía, para comprender las dimensiones profundas de las crisis propias del alma contemporánea.”
Si desea más información Dr. Bottero Sabina Cañameras 14 (plaza Dr.Pila) Mirasol, Sant Cugat del Vallés 08195 Barcelona (ESPAÑA) Teléfono 93 584 69 77 secretaria@drbotters.com http://www.drbotters.com

Llac

Pirineos

Hey! I’m back! After having the super flu this winter and the death of my computer, I renovated both the computer and the web! It was a total reset!

Now the blog is within the website.

From now on all posts will be at http://www.pastelvegano.com (and also http://www.pastisseriabiologica.com)

It’s amaising how life offers great situations … My maternal grandmother did not feel very positive toward Colombians, mainly because one of his sons had married a Colombian girl and had stayed there. What a coincidence, the anthroposophic oncologist who helped me to overcome my cancer is a Colombian doctor.

I give you a brief summary of his book MEDICINE FOR HEALTH AND THE Knowledge of Oneself

“The central idea of ​​the book is to recover an image of the man from the Goethe’s poetic view, then philosophically prepared by R Steiner known as the Antrophos like archetypal image of the human being presented to the world as Anthroposophy in the early twentieth century. The Anthroposophy includes humans as a unit with extensive ties to the creative and active flows in nature and the cosmos. The purpose of Anthroposophy is recognized as a single entity in Nature endowed with an identity that makes him self-conscious or I and the ability to know yourself. Overcoming obstacles and limits develops spiritual conception of the world through thought “self-aware” host rigor of the scientific method -aportat for the last three centuries without their ties materialistic and founded knowledge of the supersensible world, in which I originated. A vision of the world beyond the material involves ethics and a new attitude toward human history and society.

After two world wars and the great nuclear destruction, the twentieth century illustrates the destructive trend of unilateral development of science without conscience or ethical principle of responsibility at the level of technological development. Nuclear energy and exploration of the genetic code in organisms to modify them according to productivity are announced as progress for the salvation of the current problems of mankind. The consequences and its destructive effects beyond human control go to irreversible point sometimes. In this way, a change in nature can affect the man himself irreversibly in the name of scientific progress. We have an image of the human being, dignified and developed from knowledge based on ethical thinking, Counterbalance for the consequences of a science based on dualism or binary thinking and a vision of human beings and the fragmented nature in a cloud of particles becoming negligible, cells (nineteenth century), DNA (twentieth century) and nanoparticles (S.XXI).

We hold in our hands our Fate both for ourselves and future generations of the Earth and Nature.

The book presents anthroposophical medicine and the notion of man that gives foundation and ethics. Their therapeutic modalities and ternary think is a tool to discover the world from an imaginative thinking, and opens new scenarios when applied to education (Waldorf), agriculture (biodynamics ), Medicine (anthroposophical) and social organization. A movement starts not only in thought but also in culture to introduce ethical and respectful models of human beings-of-the-world first, and from that, consistency be respectful and responsible with Nature and society. In nutrition we propose raising awareness of what we eat. Hear the silence of the organs in the musical version of chamber quartet, highlighting the qualities of the four organs: lungs, liver, kidney and heart, as points beyond symphonic version mechanics, gray and cold, be considered some simple filters or pumps replaceable mechanical prostheses. Cancer as epidemic century, we mean? Cancer as a disease of the time the consciousness of the soul. Anthroposophic Psychology places the events of our psychic life in the time course of our biography to understand the deeper dimensions of contemporary crises of our own soul.

For more information Dr. Bottero Sabina Cañameras 14 (plaza Dr.Pila) Look sun, Sant Cugat del Vallés 08195 Barcelona (SPAIN) secretaria@drbotters.com, http://www.drbotters.com

Ens hem traslladat/Nos mudamos/We moved

Hola!

Ens hem traslladat a cocinaterapeutica.wordpress.com. Allà trobaràs tots els articles d’aquí i les actualitzacions. Més tallers, més pastissos, més receptes, més plaers…

Nos hemos mudado a cocinaterapeutica.wordpress.com. Allí encontrarás todos los artículos de aquí y las actualizaciones. Más talleres, más pasteles, más recetas, más placeres…

Hi! We moved to cocinaterapeutica.wordpress.com. All articles are there plus the new ones. More courses, more cakes, more recipies, more pleasures…

Fins aviat!

¡Hasta pronto!

See you soon!

Com funciona el nostre cos i com podem ajudar-lo a funcionar millor

La neteja abans de la fi del món

P1190705

Les malalties ens ajuden a descubrir com funciona el nostre cos. Les malalties i també el cáncer, són una complexa resposa del cos per sobreviure. Per quin motiu el meu cos s’ha vist obligat a posar-se malalt? A tenir cáncer? Si les malalties són un mecanismo de supervivencia, què he de fer per evitar que el meu cos recorri a aquestes mesures de defensa tan dràstiques? Quin paper juga la por, la frustració, la baixa autoestima, la ira continguda en la formació de malalties i del cáncer? Tinc algún conflicte o dilema? Em sento culpable? Què puc aprendre de la meva malaltia? Què puc aprendre del cáncer?

Amb la recerca i el que ja sabia, he intentat fer un resum dels procesos que poden ajudar a qui vulgui netejar els seu cos amb diferents herbes, fruites i d’una manera ben sencilla. D’aquesta forma netejaran els diferents sistemes del cos, que fa que funcioni millor. Aquest només és un pas per cuidar-nos i estimar-nos més.

Processos per desintoxicar el cos

  1. Neteja general i dels teixits
  2. Neteja intestinal
  3. Neteja hepática
  4. Neteja dels ronyons
  5. Neteja de la pell

1.       Neteja general:

Aquesta neteja, apart d’ajudar a netejar el cos, a més ens aporta hidratació generalitzada, especialmente als teixits que més ho necessitin. De vegades solen ser les articulacions, o bé, la pell, … és a dir, que es notarà també una millora en altres parts del cos. Aquesta neteja és apropiada per tothom a no ser que tingui alguna malaltia crónica o aguda que ho desaconselli.

El que recomano és beure aigua, molta aigua (de 6 a 8 vasos diaris). Aquest fet ajuda a netejar en profunditat. Proposo 2 activitats complementaries:

1.1. Beure 2 litres d’aigua diàris. Aquesta aigua ha de ser filtrada o mineral (amb un pH 7 o més), amb un pols de sal de l’Himalaya o dels Andes, i 3-4 granets d’arroç. La medicina ayurvèdica aconsella que l’arroç sigui basmati, però jo crec que pot ser arroç del Delta de l’Ebre o de la localitat més propera que es tingui. La sal i l’arroç aporten nutrients a l’aigua, que els transmetrà al nostre cos. Com a alternativa, hi ha persones que beuen 1 vas d’aigua de mar, del mar, o bé, ja preparada i en ampolles, o bé, es poden comprar preparats de la casa Quintón.

1.2. Beure 1 litre d’aigua calenta ionitzada durant 1 o 2 setmanes seguides (a més dels 2 litres del punt 1.1.). Com preparem l’aigua calenta ionitzada? Al matí, posem a bullir aigua mineral o filtrada durant 15 o 20 minuts. Un cop bullida, la guardem en un termo i l’anem bevent a glopets durant tot el dia durant els dies que duri la neteja. Es pot fer diverses vegades l’any i també cada cop que estem encostipats o que ens sentim malalts.

2.       Neteja intestinal

La neteja dels intestins es pot fer de diferents maneres. Hi ha diverses possibilitats també, des de la neteja del colon professional, els enemes o labatives, el Closan, la purga amb aigua salada, les sals d’Epson.  Aquesta neteja la pot fer tothom, s’ha de tenir cura de que sigui un dia tranquil i s’estigui a casa.

Per fer-ho a casa jo crec que el més sencill és la purga d’aigua salada, o bé, les sals d’Epson.

2.1. Purga d’aigua salada: Consisteix en prendre 2 culleradetes rases de sal marina no iodada ni refinada en 1 litre d’aigua tèbia (ben barrejat). S’ha de prendre en dejú i tot el litre sencer. Com a alternativa por ser sal mineral o de roca sense refinar. No convé fer-ho més d’un cop al mes.  També es pot fer amb aigua de mar.

2.2. Sals d’Epsom: Consisteix en prendre 1 culleradeta de sal d’Epsom (sulfat de magnesi) en 1 vas d’aigua calenta i beure’l en dejú al matí. S’ha de fer en un dia tranquil perquè pot fer que s’hagi d’anar al WC diverses vegades durant el dia. Aquest tractament no s’ha de fer més de 2 cops l’any. És possible que si la persona necesita magnesi, l’efecte no sigui de neteja, sino que el cos absorbirà el magnesi. Si això pasés, s’aconsella prendre magnesi durant 1 o 2 mesos i després tornar a fer la neteja, però aquesta vegada amb la purga d’aigua salada.

Es recomana fer un tractament per reconstituir la flora intestinal un o dos cops l’any. Hi ha diversos preparats a la farmàcia. També es pot prendre iogurt natural biològic amb més intensitat durant una setmana, com per exemple a cada menjada. També es recomana augmentar la quantitat diària de fibra per augmentar el bolo fecal i la velocitat de pas per l’intestí.

3.       Neteja hepática: Herbes per desintoxicar el fetge

En aquest apartat també tenim diverses possibilitats, totes relacionades amb herbes o fruita.

En general, com que són infusions, les pot prendre tothom. Les opcions on hi ha una barreja d’herbes, s’hauria de fer amb precaució amb les mesures adaptades per a nens i persones grans. Si la persona está malalta no és recomanable fer-la, és millor esperar a estar guarit.

3.1. Cura depurativa (per adults):

20 gr d’aristolòquia (plantes talladles)

20 gr d’arrel d’aritjol

20 gr de plantes  de camedris

10 gr d’arrels de Dent de lleó

20 gr de la planta Fumària

20 gr d’herba de Sant Robert

10 gr d’herba foradada

20 gr de fulles de noguera

20 gr de plantes tallades de pensament

20 gr de baies de polígala

20 gr d’arrels de repalassa

20 gr de fulles de salvia

10 gr de plantes tallades de saponaria

En 1,5 litres d’aigua posar 5 pessics de 3 dist d’aquestes plantes barrejades. Fer-ho bullir 5 minuts, deixar-ho 10 minuts en infusió i colar. Beure’n 1 vas en dejú (en fred o calent) i 1 vas abans de cada menjada. Fer-ho 20 dies seguits i 15 dies els següents 2 mesos.

3.2. Segona opció per depurar el fetge:

15 gr de fulles de boldo

25 gr de flors de camamilla romana

20 gr de fulles de carxofa

15 gr de plantes tallades d’espunyidella d’olor

20 gr de plantes tallades de fumària

10 gr de plantes tallades d’herba foradada

20 gr de pinyes de llúpol

En 0,5 litres d’aigua poseu 2 pessics de 3 dits d’aquestes plantes barrejades. Fer bullir 5 minuts, deixar en infusió 5 minuts i colar. Beure 1 tassa al matí en dejú, fred o calent.

També aporta beneficis per a la pell. Beure-la 15 dies i descansar.

3.3. Tercera opció: Tisana amarga hepática del Manantial de Salud

Angèlica, genciana, alcachofera, centarua, caléndula, menta, boldo, card marià, verbena i fumaria. Posar 1 cullerada sopera en mig vas d’aigua. Deixar tota la nit en maceració. Al matí colar i prendre en dejú. Aquesta tisana la pot prendre tothom a partir dels 10 anys, mentre no estigui malalt. Beure-la de 7 a 15 dies. Descansar uns mesos.

3.4. Quarta opció: Suc de Dent de lleó fresc

L’amargantor del dent de lleó combina bé amb la dolçor de les pomes, l’all, la ceba i el gingebre. És una beguda molt purificant per a tot els dies o durant un  ajuni. El dent de lleó ajuda el fetge a produir enzims i a la vesícula biliar a produir bilis para una millor asimilació de nutrients. Protegeix, sana i tonifica el fetge. També és un tònic per als ronyons, és diurético i redueix la retenció d’aigua. També ajuda en cas dels síntomas pre i menstruals i va bé per a la pell. És una mica més difícil trovar dent de lleó fresc. Aquest suc el pot prendre tothom.

1 manat de fulles fresques de dent del lleó

4 pomes

2 alls petits

1 peça de gingebre fresc  aprox. 2.5 cm

1 llesca petita de ceba

Rentar les pomes i la dent de lleó. Treure la pell i el cor de les pomes, la pell de l’all i la ceba. Tallar el gingebre i triturar-ho o liquar-ho tot.

3.5. Neteja hepática de l’Andreas Moritz, segons explica al seu llibre “limpieza hepática” de l’editorial Obelisco. Aquesta neteja dura 1 setmana i s’ha d’estar sà. Es recomana fer-la entre la lluna plena i la lluna nova. També es recomana fer-ne diverses cada dos mesos la primera vegada (sempre sà) i després un cop l’any.

3.6.  Per a netejar la vesícula biliar (no aconsellat per a dones embarassades):

3 parts d’eupatori

1 part de dent de lleó

1 part d’arrel de cúrcuma

2 parts d’arrel de malvavisc

Mitja part de regaliz

Un quart de part d’arrel de gingebre

Es prepara una infusió amb 3 polsos de tres dits i 1 litre d’aigua. Es deixa bullir 5 minuts i reposar  5-10 minuts més. Es va prenent tot el litre durant el dia i de 3-5 dies. Igual que en les altres infusions de neteja hepàtica, s’ha d’estar sà.

3.7. Altres herbes que ajuden a purificar i netejar el fetge, que poden prendre’s abans i després de les netejes concretes a mode d’infusions o en la dieta habitual d’una persona. Com tot, no fa falta abusar-ne ni forçar-se per la preocupació de fer una neteja en profunditat. La mesura i l’equilibri en l’alimentació és primordial, i si afegim l’equilibri emocional, encara millor. També és bo deixar-se aconsellar per la pròpia intuició i per l’estacionalitat dels aliments.

Abedul (betula alba): ajuda la eliminació de toxines a través de l’orina.

All (allium sativum): menjar-lo habitualment en els sofregits i salses. Es pot menjar cru en dejú, però no fa falta.

Aloe vera: per purificar, reduir pitta al fetge, la sang, els ulls, la digestió. Una cullerada sopera de suc pres dos cops al dia abans d’esmorzar i de dinar. També va bé per reduir la fatiga (especialmente de les persones pitta).

Api (apium graveolens): desintoxicant, eliminació de toxines acumulades a les articulacions (suc de les fulles i troncs). Afegir-lo a salses i amanides, i també a sucs naturals.

Astrágalo (astragalus membranaceus): millorar els sistema immunològic, per contrarrestar els efectes de la quimioterapia. En pols de venda a les farmàcies i herboristeries. A les herboristeries el venen a pes i és molt més econòmic. Prendre’n una culleradeta de café amb les menjades durant un màxim d’un mes. Segons prescripció mèdica, es pot prendre fins a 3-4 mesos. Després descansar uns mesos.

Bardana: llavors i arrel, és molt potent, per combinar amb la dent de llegó (taraxacum officinale), el trébol vermell (trifolium pratense) o l’acedera (rumex crispus)

Bepleurum (bupleurum falcatum sin. B chinensis): protegeix el fetge i els ronyons, és desintoxicant.

Card marià: neteja i protegeix , cura. En infusió, pols o tintura. Les llavors i les fulles. Pot afegir-se a altres infusions i a les sopes i amanides (un pols o cullerada). També es trova en comprimits juntament amb altres plantes a la farmacia en un preparat que es diu “Liver”. Se’n poden prendre 2 comprimits diàris durant 3 mesos. Després descansar uns mesos.

Cúrcuma: (cúrcuma lnga) protegeix el fetge i estimula la segregació de bilis. S’afegeix a salses, arròç, pasta, …

Dong quai (angelica sinensis)

Equinacea (echinacea angustifolia, E purpurea y E pallida): ajuda a netejar el sistema linfátic. Es pot prendre en infusió, tintura, es pot afegir a les sopes i amanides. Es pot menjar la flor.

Ginseng siberiano (Eleutherococcus senticosus) per a estrés i tensió química, ambientals u emocionals, exposición a radiacions,  quimioterapia. En prenen els astronautes rusos. En infusió o en comprimits o elaborats de farmacia i herboristería.

Llimona (citrus limón): desintoxica el fetge (veure l’apartat de la neteja de la pell)

Oli de rici: fer massatge a la zona del fetge amb suavitat. Ús extern.

Ortiga: es menja en amanides, sopes o en infusió.

Llantén: infusió

Dent de lleó: es menja en amanides, sopes o en infusió. Veure altres apartats.

Card Marià: en infusió. Veure altres apartats.

Justicia (andrographis paniculata)

Reishi (ganoderma lucidum) reforça la funció inmune i la hepàtica. Ajuda durant la quimioterapia.

Verdures de fulles verdes: en sopa, infusions, sucs, salses, caldo… Contenen nutrients i vitamines com ara l’àcid fòlic, les vitamines C i B, i minerals esencials per a la eliminació de les toxines, apart d’augmentar el bolo fecal la qual cosa millora la neteja intestinal i l’eliminació dels metalls del cos.

Evitar espècies picants, cafè, tè, alcohol, drogues, greixos, carn, làctis durant les purificacions. Si és possible, intentar evitar aquests productes de forma generalitzada.

4.       Neteja dels ronyons:

En aquest apartat, aconsello la tisana preparada de “Manantial de la Salud” de l’Andreas Moritz. És una tisana per pendre uns 2-3 dies després de la neteja hepática.

5.       Neteja de la pell:

Aquesta neteja dóna suport a la neteja general del cos de l’apartat 1, i a la vegada se’n beneficia. En aquest apartat aconsello diverses actuacions al matí:

5.1. Glopejar aigua en llevar-se i escopir-la.

5.2. Beure mig o un vas d’aigua ionitzada en dejú. Donat que l’aigua s’ha de bullir uns 15 minuts, jo la bullo mentre em dutxo. Al matí o al vespre la guardo en un termo i així put tenir aigua ionitzada calenta quan em llevo. D’aquesta manera tinc l’aigua preparada per la llimona que prendré després de la dutxa.

5.3. Fregar-se la pell amb un raspall de fibres naturals i ecològiques. Pot ser diàri o setmanal. Es tarden uns 5-10 minuts.

5.4. Posar-se sobre la pell i fer-se un massatge en cercles amb oli de sèsam, oliva, girasol o coco ecològic. És l’abyanga ayurvèdic. Tot seguit dutxar-se en aigua calenta i treure l’oli amb una esponja de cotó o altres fibres naturals. Es comença el massatge pel cap i s’acaba pels peus. En treure’s l’oli amb l’esponja es fa al revés, dels peus al cap. També es pot posar l’oli al cabell i fer un massatge al crani. Es tarden uns 10-15 minuts.

5.5. Glopejar o netejar-se la boca amb un glop de l’oli que fem servir pel massatge matinal. I escopir-lo. Llençar-lo al WC és millor.

5.6. Beure el suc de mitja o una llimona amb aigua ionitzada i mel. Es tarden 5 minuts a preparar-ho.

5.7. Ara ja es pot començar a esmorzar!

5.8. Deixar de fer servir cremes i locions hidratants de qualsevol mena i menys si tenen parabens… Deixem de beure llet de vaca i prenem llet d’avena, admelles, avellanes.

5.9. Si al vespre en anar a dormir notem que la pell necesita hidratació, bevem més aigua durant el dia i ens posem oli de coco que no “empastifa” tan com els altres.

5.10.                     Un cop a la setmana o un cop al mes si tenim temps, ens preparem un bany a la banyera amb 2-3 kilos de sal marina no iodada ni refinada. Hi podem afegir altres herbes en infusió com lavanda o rosa. I un aprofita per relaxar-se!

Conclusió

Bé, això és tot el que aconsellaria per fer una neteja a fons del cos. Naturalment, cada u és diferent i pot adaptar aquests cinc apartats a la seva vida diària. He intentat especificar-te els temps recomanats, i les opcions més naturals i econòmiques, i també que són a l’abast de tothom: l’aigua, la llimona, la sal, l’oli… Algunes herbes s’han de comprar especialment.

El que sí requereix tot aquest procés, és temps i dedicació.

Espero que aquest escrit beneficii quantes més persones millor.

Altres suggeriments:

  1. Canviar els raspalls de dents cada mes
  2. Canviar els fregalls de neteja de la cuina i WC cada mes
  3. Canviar l’esponja regularment. Rentar-la a la rentadora un cop per setmana. Comprar-la vegetal. Les esponjes naturals de mar són animals. N’hi ha fetes amb cotó, lli, amb espar, diferents fibres vegetals.
  4. Rentar habitualment les vaietes i draps de cuina
  5. Passejar per la natura de tant en tant
  6. Passejar per la platja de tant en tant
  7. Anar a dormir dora i dormir les hores adequades
  8. Canviar els empastos metàlics per altres ceràmics o d’aleacions “tolerables” per les persones
  9. Menjar aliments no processats industrialment i begudes naturals, és a dir, no carbòniques ni enllaunades.
  10. Menjar aliments biològics
  11. Minimitzar prendre medicaments químics
  12. Filtrar l’aigua que bebem habitualment a casa
  13. Donar pit al fill tan temps com sigui possible tot menjant aliments biològics,  …

Bibliografia:

Alberto Martí Bosch, Dr, “Conferencia World Association Cancer Research”

Andreas Moritz, “Limpieza hepática” Ed. Obelisco

Andreas Moritz, “Los secretos eternos de la salud. Medicina de vanguardia para el siglo XXI”, Ed. Obelisco

Andreas Moritz, “El cáncer no es una enfermedad” Ed. Obelisco

Andrew Chevalier, “Plantas medicinales”, Guías visuales Espasa, Ed. Espasa

Antoni Agelet, Joan Muntané, Montserrat Parada, Joan Vallès, “Plantes medicinals del Pirineu català”, col.lecció Llibres de muntanya, Ed. Farell

Bryan Hubbard, “Lo que los dentistas no nos dicen”, Ed. Contrapunto

Candis Cantin Packard, “Ayurveda, la guía definitiva”, Ed. Obelisco

Carmelo Ríos, Yoga del agua, volver al océano, Ed Gaia

Christoper Vasey, ¡Agua! Tu cuerpo tiene sed,  Ed Obelisco

Jean-Luc Caradeau, Curarse con el agua, Ed Robinbook

Jesús Torres Toledo, “Mercurio en la boca”, Ed. Obelisco

Ludo Chardenon, “Herbes per curar, herbes per cuinar”, Ed. Alta Fulla

Maite Suárez, Agua: “H2O la fórmula de la salud”, Ed. Océano

Manuel Arrieta, “El código secreto del agua, claves y aplicaciones terapéuticas”

María Treben, “Salud de la Botica del Señor”, Ed. Ennsthale

Masaru Emoto, El agua, espejo de las palabras, Ed. Sirio

Masaru Emoto, El poder curativo del agua, Ed Obelisco

Masaru Emoto, La sabiduría del agua, Ed Obelisco

Masaru Emoto, Mensajes del agua, Ed La liebre de marzo

Miriam Polunin y Christopher Robbins, “La Farmacia Natural”, Ed. Acanto

Robert Svodoba, “Ayurveda para las mujeres”, Biblioteca de la Salud, Ed. Kairós

Waverly Root, “Herbes i Espècies”, Guia pràctica il.lustrada, Ed. Blume

www.giselaizard.wordpress.com

www.mercurioenlaboca.org

Com funciona el nostre cos i com el podem ajudar a funcionar millor

La neteja i les malalties

P1190705Les malalties ens ajuden a descubrir com funciona el nostre cos. Les malalties i també el cáncer, són una complexa resposa del cos per sobreviure. Per quin motiu el meu cos s’ha vist obligat a posar-se malalt? A tenir cáncer? Si les malalties són un mecanismo de supervivencia, què he de fer per evitar que el meu cos recorri a aquestes mesures de defensa tan dràstiques? Quin paper juga la por, la frustració, la baixa autoestima, la ira continguda en la formació de malalties i del cáncer? Tinc algún conflicte o dilema? Em sento culpable? Què puc aprendre de la meva malaltia? Què puc aprendre del cáncer?

Amb la recerca i el que ja sabia, he intentat fer un resum dels procesos que poden ajudar a qui vulgui netejar els seu cos amb diferents herbes, fruites i d’una manera ben sencilla. D’aquesta forma netejaran els diferents sistemes del cos, que fa que funcioni millor. Aquest només és un pas per cuidar-nos i estimar-nos més.

Processos per desintoxicar el cos

  1. Neteja general i dels teixits
  2. Neteja intestinal
  3. Neteja hepática
  4. Neteja dels ronyons
  5. Neteja de la pell

1.       Neteja general:

Aquesta neteja, apart d’ajudar a netejar el cos, a més ens aporta hidratació generalitzada, especialmente als teixits que més ho necessitin. De vegades solen ser les articulacions, o bé, la pell, … és a dir, que es notarà també una millora en altres parts del cos. Aquesta neteja és apropiada per tothom a no ser que tingui alguna malaltia crónica o aguda que ho desaconselli.

El que recomano és beure aigua, molta aigua (de 6 a 8 vasos diaris). Aquest fet ajuda a netejar en profunditat. Proposo 2 activitats complementaries:

1.1. Beure 2 litres d’aigua diàris. Aquesta aigua ha de ser filtrada o mineral (amb un pH 7 o més), amb un pols de sal de l’Himalaya o dels Andes, i 3-4 granets d’arroç. La medicina ayurvèdica aconsella que l’arroç sigui basmati, però jo crec que pot ser arroç del Delta de l’Ebre o de la localitat més propera que es tingui. La sal i l’arroç aporten nutrients a l’aigua, que els transmetrà al nostre cos. Com a alternativa, hi ha persones que beuen 1 vas d’aigua de mar, del mar, o bé, ja preparada i en ampolles, o bé, es poden comprar preparats de la casa Quintón.

1.2. Beure 1 litre d’aigua calenta ionitzada durant 1 o 2 setmanes seguides (a més dels 2 litres del punt 1.1.). Com preparem l’aigua calenta ionitzada? Al matí, posem a bullir aigua mineral o filtrada durant 15 o 20 minuts. Un cop bullida, la guardem en un termo i l’anem bevent a glopets durant tot el dia durant els dies que duri la neteja. Es pot fer diverses vegades l’any i també cada cop que estem encostipats o que ens sentim malalts.

2.       Neteja intestinal

La neteja dels intestins es pot fer de diferents maneres. Hi ha diverses possibilitats també, des de la neteja del colon professional, els enemes o labatives, el Closan, la purga amb aigua salada, les sals d’Epson.  Aquesta neteja la pot fer tothom, s’ha de tenir cura de que sigui un dia tranquil i s’estigui a casa.

Per fer-ho a casa jo crec que el més sencill és la purga d’aigua salada, o bé, les sals d’Epson.

2.1. Purga d’aigua salada: Consisteix en prendre 2 culleradetes rases de sal marina no iodada ni refinada en 1 litre d’aigua tèbia (ben barrejat). S’ha de prendre en dejú i tot el litre sencer. Com a alternativa por ser sal mineral o de roca sense refinar. No convé fer-ho més d’un cop al mes.  També es pot fer amb aigua de mar.

2.2. Sals d’Epsom: Consisteix en prendre 1 culleradeta de sal d’Epsom (sulfat de magnesi) en 1 vas d’aigua calenta i beure’l en dejú al matí. S’ha de fer en un dia tranquil perquè pot fer que s’hagi d’anar al WC diverses vegades durant el dia. Aquest tractament no s’ha de fer més de 2 cops l’any. És possible que si la persona necesita magnesi, l’efecte no sigui de neteja, sino que el cos absorbirà el magnesi. Si això pasés, s’aconsella prendre magnesi durant 1 o 2 mesos i després tornar a fer la neteja, però aquesta vegada amb la purga d’aigua salada.

Es recomana fer un tractament per reconstituir la flora intestinal un o dos cops l’any. Hi ha diversos preparats a la farmàcia. També es pot prendre iogurt natural biològic amb més intensitat durant una setmana, com per exemple a cada menjada. També es recomana augmentar la quantitat diària de fibra per augmentar el bolo fecal i la velocitat de pas per l’intestí.

3.       Neteja hepática: Herbes per desintoxicar el fetge

En aquest apartat també tenim diverses possibilitats, totes relacionades amb herbes o fruita.

En general, com que són infusions, les pot prendre tothom. Les opcions on hi ha una barreja d’herbes, s’hauria de fer amb precaució amb les mesures adaptades per a nens i persones grans. Si la persona está malalta no és recomanable fer-la, és millor esperar a estar guarit.

3.1. Cura depurativa (per adults):

20 gr d’aristolòquia (plantes talladles)

20 gr d’arrel d’aritjol

20 gr de plantes  de camedris

10 gr d’arrels de Dent de lleó

20 gr de la planta Fumària

20 gr d’herba de Sant Robert

10 gr d’herba foradada

20 gr de fulles de noguera

20 gr de plantes tallades de pensament

20 gr de baies de polígala

20 gr d’arrels de repalassa

20 gr de fulles de salvia

10 gr de plantes tallades de saponaria

En 1,5 litres d’aigua posar 5 pessics de 3 dist d’aquestes plantes barrejades. Fer-ho bullir 5 minuts, deixar-ho 10 minuts en infusió i colar. Beure’n 1 vas en dejú (en fred o calent) i 1 vas abans de cada menjada. Fer-ho 20 dies seguits i 15 dies els següents 2 mesos.

3.2. Segona opció per depurar el fetge:

15 gr de fulles de boldo

25 gr de flors de camamilla romana

20 gr de fulles de carxofa

15 gr de plantes tallades d’espunyidella d’olor

20 gr de plantes tallades de fumària

10 gr de plantes tallades d’herba foradada

20 gr de pinyes de llúpol

En 0,5 litres d’aigua poseu 2 pessics de 3 dits d’aquestes plantes barrejades. Fer bullir 5 minuts, deixar en infusió 5 minuts i colar. Beure 1 tassa al matí en dejú, fred o calent.

També aporta beneficis per a la pell. Beure-la 15 dies i descansar.

3.3. Tercera opció: Tisana amarga hepática del Manantial de Salud

Angèlica, genciana, alcachofera, centarua, caléndula, menta, boldo, card marià, verbena i fumaria. Posar 1 cullerada sopera en mig vas d’aigua. Deixar tota la nit en maceració. Al matí colar i prendre en dejú. Aquesta tisana la pot prendre tothom a partir dels 10 anys, mentre no estigui malalt. Beure-la de 7 a 15 dies. Descansar uns mesos.

3.4. Quarta opció: Suc de Dent de lleó fresc

L’amargantor del dent de lleó combina bé amb la dolçor de les pomes, l’all, la ceba i el gingebre. És una beguda molt purificant per a tot els dies o durant un  ajuni. El dent de lleó ajuda el fetge a produir enzims i a la vesícula biliar a produir bilis para una millor asimilació de nutrients. Protegeix, sana i tonifica el fetge. També és un tònic per als ronyons, és diurético i redueix la retenció d’aigua. També ajuda en cas dels síntomas pre i menstruals i va bé per a la pell. És una mica més difícil trovar dent de lleó fresc. Aquest suc el pot prendre tothom.

1 manat de fulles fresques de dent del lleó

4 pomes

2 alls petits

1 peça de gingebre fresc  aprox. 2.5 cm

1 llesca petita de ceba

Rentar les pomes i la dent de lleó. Treure la pell i el cor de les pomes, la pell de l’all i la ceba. Tallar el gingebre i triturar-ho o liquar-ho tot.

3.5. Neteja hepática de l’Andreas Moritz, segons explica al seu llibre “limpieza hepática” de l’editorial Obelisco. Aquesta neteja dura 1 setmana i s’ha d’estar sà. Es recomana fer-la entre la lluna plena i la lluna nova. També es recomana fer-ne diverses cada dos mesos la primera vegada (sempre sà) i després un cop l’any.

3.6.  Per a netejar la vesícula biliar (no aconsellat per a dones embarassades):

3 parts d’eupatori

1 part de dent de lleó

1 part d’arrel de cúrcuma

2 parts d’arrel de malvavisc

Mitja part de regaliz

Un quart de part d’arrel de gingebre

Es prepara una infusió amb 3 polsos de tres dits i 1 litre d’aigua. Es deixa bullir 5 minuts i reposar  5-10 minuts més. Es va prenent tot el litre durant el dia i de 3-5 dies. Igual que en les altres infusions de neteja hepàtica, s’ha d’estar sà.

3.7. Altres herbes que ajuden a purificar i netejar el fetge, que poden prendre’s abans i després de les netejes concretes a mode d’infusions o en la dieta habitual d’una persona. Com tot, no fa falta abusar-ne ni forçar-se per la preocupació de fer una neteja en profunditat. La mesura i l’equilibri en l’alimentació és primordial, i si afegim l’equilibri emocional, encara millor. També és bo deixar-se aconsellar per la pròpia intuició i per l’estacionalitat dels aliments.

Abedul (betula alba): ajuda la eliminació de toxines a través de l’orina.

All (allium sativum): menjar-lo habitualment en els sofregits i salses. Es pot menjar cru en dejú, però no fa falta.

Aloe vera: per purificar, reduir pitta al fetge, la sang, els ulls, la digestió. Una cullerada sopera de suc pres dos cops al dia abans d’esmorzar i de dinar. També va bé per reduir la fatiga (especialmente de les persones pitta).

Api (apium graveolens): desintoxicant, eliminació de toxines acumulades a les articulacions (suc de les fulles i troncs). Afegir-lo a salses i amanides, i també a sucs naturals.

Astrágalo (astragalus membranaceus): millorar els sistema immunològic, per contrarrestar els efectes de la quimioterapia. En pols de venda a les farmàcies i herboristeries. A les herboristeries el venen a pes i és molt més econòmic. Prendre’n una culleradeta de café amb les menjades durant un màxim d’un mes. Segons prescripció mèdica, es pot prendre fins a 3-4 mesos. Després descansar uns mesos.

Bardana: llavors i arrel, és molt potent, per combinar amb la dent de llegó (taraxacum officinale), el trébol vermell (trifolium pratense) o l’acedera (rumex crispus)

Bepleurum (bupleurum falcatum sin. B chinensis): protegeix el fetge i els ronyons, és desintoxicant.

Card marià: neteja i protegeix , cura. En infusió, pols o tintura. Les llavors i les fulles. Pot afegir-se a altres infusions i a les sopes i amanides (un pols o cullerada). També es trova en comprimits juntament amb altres plantes a la farmacia en un preparat que es diu “Liver”. Se’n poden prendre 2 comprimits diàris durant 3 mesos. Després descansar uns mesos.

Cúrcuma: (cúrcuma lnga) protegeix el fetge i estimula la segregació de bilis. S’afegeix a salses, arròç, pasta, …

Dong quai (angelica sinensis)

Equinacea (echinacea angustifolia, E purpurea y E pallida): ajuda a netejar el sistema linfátic. Es pot prendre en infusió, tintura, es pot afegir a les sopes i amanides. Es pot menjar la flor.

Ginseng siberiano (Eleutherococcus senticosus) per a estrés i tensió química, ambientals u emocionals, exposición a radiacions,  quimioterapia. En prenen els astronautes rusos. En infusió o en comprimits o elaborats de farmacia i herboristería.

Llimona (citrus limón): desintoxica el fetge (veure l’apartat de la neteja de la pell)

Oli de rici: fer massatge a la zona del fetge amb suavitat. Ús extern.

Ortiga: es menja en amanides, sopes o en infusió.

Llantén: infusió

Dent de lleó: es menja en amanides, sopes o en infusió. Veure altres apartats.

Card Marià: en infusió. Veure altres apartats.

Justicia (andrographis paniculata)

Reishi (ganoderma lucidum) reforça la funció inmune i la hepàtica. Ajuda durant la quimioterapia.

Verdures de fulles verdes: en sopa, infusions, sucs, salses, caldo… Contenen nutrients i vitamines com ara l’àcid fòlic, les vitamines C i B, i minerals esencials per a la eliminació de les toxines, apart d’augmentar el bolo fecal la qual cosa millora la neteja intestinal i l’eliminació dels metalls del cos.

Evitar espècies picants, cafè, tè, alcohol, drogues, greixos, carn, làctis durant les purificacions. Si és possible, intentar evitar aquests productes de forma generalitzada.

4.       Neteja dels ronyons:

En aquest apartat, aconsello la tisana preparada de “Manantial de la Salud” de l’Andreas Moritz. És una tisana per pendre uns 2-3 dies després de la neteja hepática.

5.       Neteja de la pell:

Aquesta neteja dóna suport a la neteja general del cos de l’apartat 1, i a la vegada se’n beneficia. En aquest apartat aconsello diverses actuacions al matí:

5.1. Glopejar aigua en llevar-se i escopir-la.

5.2. Beure mig o un vas d’aigua ionitzada en dejú. Donat que l’aigua s’ha de bullir uns 15 minuts, jo la bullo mentre em dutxo. Al matí o al vespre la guardo en un termo i així put tenir aigua ionitzada calenta quan em llevo. D’aquesta manera tinc l’aigua preparada per la llimona que prendré després de la dutxa.

5.3. Fregar-se la pell amb un raspall de fibres naturals i ecològiques. Pot ser diàri o setmanal. Es tarden uns 5-10 minuts.

5.4. Posar-se sobre la pell i fer-se un massatge en cercles amb oli de sèsam, oliva, girasol o coco ecològic. És l’abyanga ayurvèdic. Tot seguit dutxar-se en aigua calenta i treure l’oli amb una esponja de cotó o altres fibres naturals. Es comença el massatge pel cap i s’acaba pels peus. En treure’s l’oli amb l’esponja es fa al revés, dels peus al cap. També es pot posar l’oli al cabell i fer un massatge al crani. Es tarden uns 10-15 minuts.

5.5. Glopejar o netejar-se la boca amb un glop de l’oli que fem servir pel massatge matinal. I escopir-lo. Llençar-lo al WC és millor.

5.6. Beure el suc de mitja o una llimona amb aigua ionitzada i mel. Es tarden 5 minuts a preparar-ho.

5.7. Ara ja es pot començar a esmorzar!

5.8. Deixar de fer servir cremes i locions hidratants de qualsevol mena i menys si tenen parabens… Deixem de beure llet de vaca i prenem llet d’avena, admelles, avellanes.

5.9. Si al vespre en anar a dormir notem que la pell necesita hidratació, bevem més aigua durant el dia i ens posem oli de coco que no “empastifa” tan com els altres.

5.10.                     Un cop a la setmana o un cop al mes si tenim temps, ens preparem un bany a la banyera amb 2-3 kilos de sal marina no iodada ni refinada. Hi podem afegir altres herbes en infusió com lavanda o rosa. I un aprofita per relaxar-se!

Conclusió

Bé, això és tot el que aconsellaria per fer una neteja a fons del cos. Naturalment, cada u és diferent i pot adaptar aquests cinc apartats a la seva vida diària. He intentat especificar-te els temps recomanats, i les opcions més naturals i econòmiques, i també que són a l’abast de tothom: l’aigua, la llimona, la sal, l’oli… Algunes herbes s’han de comprar especialment.

El que sí requereix tot aquest procés, és temps i dedicació.

Espero que aquest escrit beneficii quantes més persones millor.

Altres suggeriments:

  1. Canviar els raspalls de dents cada mes
  2. Canviar els fregalls de neteja de la cuina i WC cada mes
  3. Canviar l’esponja regularment. Rentar-la a la rentadora un cop per setmana. Comprar-la vegetal. Les esponjes naturals de mar són animals. N’hi ha fetes amb cotó, lli, amb espar, diferents fibres vegetals.
  4. Rentar habitualment les vaietes i draps de cuina
  5. Passejar per la natura de tant en tant
  6. Passejar per la platja de tant en tant
  7. Anar a dormir dora i dormir les hores adequades
  8. Canviar els empastos metàlics per altres ceràmics o d’aleacions “tolerables” per les persones
  9. Menjar aliments no processats industrialment i begudes naturals, és a dir, no carbòniques ni enllaunades.
  10. Menjar aliments biològics
  11. Minimitzar prendre medicaments químics
  12. Filtrar l’aigua que bebem habitualment a casa
  13. Donar pit al fill tan temps com sigui possible tot menjant aliments biològics,  …

Bibliografia:

Alberto Martí Bosch, Dr, “Conferencia World Association Cancer Research”

Andreas Moritz, “Limpieza hepática” Ed. Obelisco

Andreas Moritz, “Los secretos eternos de la salud. Medicina de vanguardia para el siglo XXI”, Ed. Obelisco

Andreas Moritz, “El cáncer no es una enfermedad” Ed. Obelisco

Andrew Chevalier, “Plantas medicinales”, Guías visuales Espasa, Ed. Espasa

Antoni Agelet, Joan Muntané, Montserrat Parada, Joan Vallès, “Plantes medicinals del Pirineu català”, col.lecció Llibres de muntanya, Ed. Farell

Bryan Hubbard, “Lo que los dentistas no nos dicen”, Ed. Contrapunto

Candis Cantin Packard, “Ayurveda, la guía definitiva”, Ed. Obelisco

Carmelo Ríos, Yoga del agua, volver al océano, Ed Gaia

Christoper Vasey, ¡Agua! Tu cuerpo tiene sed,  Ed Obelisco

Jean-Luc Caradeau, Curarse con el agua, Ed Robinbook

Jesús Torres Toledo, “Mercurio en la boca”, Ed. Obelisco

Ludo Chardenon, “Herbes per curar, herbes per cuinar”, Ed. Alta Fulla

Maite Suárez, Agua: “H2O la fórmula de la salud”, Ed. Océano

Manuel Arrieta, “El código secreto del agua, claves y aplicaciones terapéuticas”

María Treben, “Salud de la Botica del Señor”, Ed. Ennsthale

Masaru Emoto, El agua, espejo de las palabras, Ed. Sirio

Masaru Emoto, El poder curativo del agua, Ed Obelisco

Masaru Emoto, La sabiduría del agua, Ed Obelisco

Masaru Emoto, Mensajes del agua, Ed La liebre de marzo

Miriam Polunin y Christopher Robbins, “La Farmacia Natural”, Ed. Acanto

Robert Svodoba, “Ayurveda para las mujeres”, Biblioteca de la Salud, Ed. Kairós

Waverly Root, “Herbes i Espècies”, Guia pràctica il.lustrada, Ed. Blume

www.giselaizard.wordpress.com

www.mercurioenlaboca.org

La vista, una visión holística consciente III

El verdadero viaje de descubrimiento no consiste en buscar nuevos paisajes, sino en tener nuevos ojos. Marcel Proust

La visión es la metáfora: ¿Por qué a nuestros ojos se les llama ventanas de nuestra alma? ¿Por qué hablamos del modo con que “vemos” el mundo? ¿Por qué cuando entendemos algo decimos “ya veo”? ¿Qué relación tiene nuestra visión, nuestra vista y nuestro modo de ser?

La vista no es solamente un proceso físico que implica agudeza visual. Es una función multidimensional que afecta y es afectada por nuestro estado emocional y mental del Ser, y que está vinculada con nuestra personalidad. Dicen los expertos que cada tipo de deficiencia visual se correlaciona con tipos concretos de personalidad. Parece ser que todas las clases de visión deficiente representan modalidades de estrés con las que la persona interactúa en su entorno. Otros expertos dicen que el estrés es el responsable de todos los desequilibrios emocionales y físicos y refleja cómo un individuo participa en su entorno de una manera en la que no está “cómodo”. Y que este estrés se almacena en el cuerpo físico de muchas formas, incluyendo tensión en los músculos.

Para desestresarnos un poco sobre este tema, Martin Brofman propone introducir pensamiento positivo en nuestra vida. Por ejemplo, cuando comemos, podemos usar ese acto como herramienta para la programación positiva con un pensamiento del tipo: “Mi cuerpo pidió esta comida, de modo que es la que mi cuerpo necesita como alimento adecuado para (poner aquí lo que sea adecuado en ese momento) … mejorar mi visión. Esta comida contiene exactamente los nutrientes necesarios para mi cuerpo. Esta comida me ayuda a ver más claramente. Mi cuerpo siempre pide exactamente lo que necesita. Cuando escucho a mi cuerpo, acelero el proceso de curación. Cada acto de comer me deja más sano y con mejor vista.” Y también el hecho de eliminar residuos del cuerpo: “Mi cuerpo suelta los residuos y toxinas innecesarios. Mi cuerpo retorna al estado natural de equilibrio. Mi sistema natural de eliminación funciona perfectamente, dándome mayor salud y claridad visual.”

Estas son algunas pautas que he resumido de los libros consultados:

1.       Alimentación:

El Dr Michio Kushi, médico naturista japonés, cree que la miopía se produce por dos causas, por una excesiva absorción de alimentos animales y sal (exceso de yang), o bien por la excesiva absorción de azúcares, cereales refinados, zumos de frutas, refrigerantes líquidos, drogas o productos químicos (exceso de yin).

Dado que los hijos habitualmente adoptamos los hábitos alimentarios de nuestros padres, esto explicaría una de las causas de la mayor incidencia de miopía entre hijos de miopes. También se suman los excesos alimentarios de algunas madres durante la época de gestación. Hay un principio básico: si el alimento ha sido producido por la naturaleza, lo comemos, si lo ha fabricado el hombre, no lo deberíamos comer (por ejemplo, ganchitos, ¡no existe una planta de ganchitos!)

El intestino tiene funciones importantísimas. Una de ellas es “decidir” qué es lo que entra en el organismo, y qué es lo que no entra y va a ser descartado como materias fecales. El intestino realiza esta función regulando su propia piel. Pero para la medicina china, cada órgano tiene funciones globales en todo el cuerpo, y el intestino regula, además, todos los epitelios o pieles del organismo. Es decir, regula el epitelio de la piel, de las mamas, de los pulmones, de los vasos o endotelio, de la retina (catorce capas), de los huesos o periostio… (y en estas zonas es donde se producen las enfermedades como eczemas, psoriasis, cáncer de mama, bronquitis o asma, varices, infartos, desprendimientos de retina, artritis o artrosis…). Según parece el 80% de los cánceres son de origen epitelial, el intestino es el protagonista principal en la génesis de los mismos.

Si el intestino está inflamado se desequilibra su función de absorción de líquidos y el organismo se edematiza.

¿Cómo podemos prevenir los problemas intestinales?

(NOTA: La FDA (Food and Drug Administration) entidad federal de USA que controla la calidad de los alimentos y los medicamentos, permite que la leche contenga una concentración de 80 antibíoticos diferentes que se emplean para prevenir las infecciones en las ubres de las vacas lecheras. Ya…, no estamos en USA, pero … leí que el 70% de los antibióticos que venden las farmacéuticas es para el sector  ganadero y solamente el 30% es para consumo directo humano. Es decir, que si comemos un filete de ternera o bebemos leche estamos tomando antibióticos sin desearlo. Los vegetales crecen con fertilizantes petroquímicos y tienen un contenido mineral bajo. Pueden tener una apariencia excelente, pero no contienen el mismo nivel de vitalidad que los biológicos. Los residuos de pesticidas y herbicidas también provocan reacciones adversas en el cuerpo y en la mente.  )

Los médicos aconsejan evitar el azúcar refinado, el aspartamo, el glutamato monosódico (MSG) o potenciador del sabor y las grasas de origen animal, ya que provocan el endurecimiento y la obstrucción de las arterias y la sangre no puede circular bien. Estas sustancias pueden afectar al hígado y al sistema nervioso. Evitar también los alimentos precocinados o fabricados.

Dejar el café, el té y las bebidas a base cola, las bebidas alcohólicas y los fármacos.

Tomar fruta y verdura con abundancia de vitamina C y E: cítricos, kiwis, fresas, pimientos, verduras, aceite de oliva y de girasol. Tomar fruta y verdura con vitamina A o betacaroteno, que el cuerpo convierte en vitamina A: son las hortalizas y frutas de color amarillo y naranja, como zanahorias, calabaza, pimientos, tomates, albaricoques, melocotón, col y lechuga.

Evitar los lácteos: leche, queso, yogur, mantequilla,  o cualquier preparación que los contenga. Aunque, dentro de los lácteos, es mejor tomar queso o yogur que leche, ya que ha sido “predigerido” con bacterias naturales que viven en nuestros intestinos o de los animales. Si se desea dejar la leche de vaca, pero se desea seguir tomando calcio, se toman unas 8-10 almendras al día y otras verduras.

Evitar combinaciones de alimentos, como por ejemplo, los almidones (harina, patata, arroz) con proteínas animales. Este sería el caso de bocadillos de carne, pasta con estofado, pastel de patata y carne, arroz con pollo… Otra mala combinación es el azúcar con almidón y huevo, es decir, ¡casi toda la pastelería! Por suerte se puede preparar pasteles sin huevo.

Estos son los alimentos beneficiosos para nuestro intestino y nuestra salud general:

1.1. Alimentos beneficiosos para el intestino y sus funciones:  col lombarda, zanahoria, papaya, mango

1.2. Realizar 4 comidas al día en horarios fijos (la naturaleza es rítmica)

1.3. Comer frutas y verduras frescas, descartando las congeladas, conservas y precocinadas. A ser posible comerlas crudas. Debería ser el 30% de la ingesta diaria.

1.4. Elegir alimentos biológicos (nos ahorramos trabajo en deshacernos de las toxinas de los insecticidas, herbicidas, antibióticos, gases, metales y ceras añadidas)

1.5. Elegir cereales integrales: mayor aporte de nutrientes, aumento del tamaño del bolo fecal (reducción del tiempo de tránsito intestinal) y dietas específicas (Dr. Walter Kempner, Dr .Ways Burger, Dr. Asaf Qreshi)

1.6. Elegir el limón mejor que la naranja

1.7. Reducir la ingesta de féculas (patata, batata, plátano, mandioca)

1.8. Evitar comer diferentes alimentos mezclados (como carne y patatas o verduras, o bien, ajos y cebollas con huevo)

1.9. Pelar los tomates y quitar las semillas.

Otros aspectos relacionados con el aparato digestivo:

Muchas personas realizan una contracción crónica del esfínter anal producida por el estrés del intercambio social (igual que les pasa a los perros). Sería bueno tomar conciencia de ello e intentar relajar el esfínter anal con ejercicios de relajación, o baile!

Ufff… casi nada… Según parece podemos mejorar tantos hábitos relacionados con nuestra vista… que parece que todo está relacionado. Si tenéis dudas, me preguntáis.

En siguientes textos abordaré hábitos, ejercicios, temas puntuales a evitar…

La vista II:

Una amiga me ha pasado una conferencia sobre la vista. Me ha parecido un ejemplo fantástico de la vida y además con sentido del humor y mucho cariño.

http://vimeo.com/53172233

Conferencia de Fidel Delgado ” Mecánica y Mística de la Empatía ” de las IV Jornadas Conciencia con Ciencia 29 de Abril de 2012

Genio, loco, entrañable, delirante, cachondo, crudo, amable, realista, soñador, irónico, certero, niño, sabio, maestro … estos son algunos calificativos que vienen a la mente después de ver una charla de Fidel Delgado. Fidel cultiva el humor muy en serio.

Fidel Delgado:

Se define a si mismo como “pontífice”, es decir, el que hace puentes entre la mecánica y la mística, entre lo que se puede cuantificar y lo intangible, entre lo “normal” y lo paranormal.
Es Psicólogo Clínico y la experiencia que dan décadas de dedicarse a acompañar a gente a morir le han imprimido una visión del mundo muy particular que hace que sus charlas o monólogos no dejen a nadie indiferente.
Fidel a comenzado una nueva etapa y se dedica a dar charlas en hospitales para sus colegas de profesión y hace de “Titiripeuta” en colegios para niños, ha comprobado que se facilita el camino a la comprensión mediante juegos, juguetes y sobretodo mucho humor.
Vistiendo sus charlas con un velo de humor llega a lo más profundo de cuestiones trascendentes dando en el clavo y dejando al espectador con una sonrisa en los labios y la mente despierta.

Mes del Veganisme. Ser vegetarià. Què és? Què significa?

flors[castellano]

Mes del Veganismo. Ser vegetariano: ¿Qué es? ¿Qué significa?

Aprovechando que el mes de Noviembre es el mes del Veganismo, y que el día de Todos los Santos es el día Mundial del Veganismo, escribo unas líneas para explicar lo que es.

El vegetarianismo es un régimen alimentario que tiene como principio la abstención de carne y todo alimento que provenga de un animal. La dieta vegetariana no puede contemplarse sólo en términos de nutrición, sino que también significa una actitud y estilo de vida, ya que es probable que un vegetariano rechace otras formas de utilización de los animales para producir bienes de consumo y/o para la diversión humana al igual que puede tender a apoyar su dieta alimentaria por razones ecológicas.

En este tipo de dieta, sí se acepta la cocción de los alimentos y el consumo de productos refinados (azúcar y harina) además de pastas blancas, frituras y alimentos en conserva o a los que se le han añadido colorantes y/o preservantes. Esto lo diferencia de otros tipos de dietas, como la macrobiótica y la naturista.

Las palabras «vegetariano» y «vegetarianismo» aparecieron con la primera asociación vegetariana del mundo que fue la Vegetarian Society, fundada el 30 de septiembre de 1842 en Manchester. Antes se llamaba «dieta vegetal» o «dieta pitagórica» debido a que los seguidores de Pitágoras seguían dietas vegetarianas.

Breve historia

Los testimonios más tempranos de vegetarianismo proceden de la antigua India y la antigua Grecia en el siglo 6 a.C. En ambos casos la dieta estaba muy conectada con la idea de no violencia (llamada ahimsa en la India) promovida por grupos religiosos y filósofos.

Tras la cristianización del Imperio Romano el vegetarianismo desapareció prácticamente de Europa. Algunas órdenes monásticas de la Europa Medieval restringieron o prohibieron el consumo de carne con fines ascéticos pero ninguna hizo lo mismo con el pescado. Durante el Renacimiento el vegetarianismo reemergió siendo más difundido durante el siglo XIX y XX. En 1847, nació la primera sociedad vegetariana en el Reino Unido; y pronto nacerían otras en Alemania, Holanda y otros países. Como unión de todas las sociedades nacionales surgió la Unión Vegetariana Internacional en 1906. En el mundo occidental la popularidad del vegetarianismo ha crecido durante el s. XX por preocupaciones éticas, nutricionales y también ecológicas o económicas.

Diferentes tipos de dietas vegetarianas

La mayoría de vegetarianos de la India y aquellos provenientes del Mediterráneo (como los pitagóricos), son en efecto lacto vegetarianos. Muchos quesos no son para vegetarianos, ya que se cuajan con las bacterias de los estómagos de animales.

Existen muchas variedades dentro de la dieta vegetariana en función de los alimentos consumidos:

Ovo lacto vegetarianismo: no come animales, pero sí come huevos, lácteos y miel

Lacto vegetarianismo: no come ni animales ni huevos, pero sí come lácteos y miel

Ovo vegetarianismo: no come animales ni lácteos, pero sí huevos y miel

Vegetarianismo estricto: no come ni animales, ni huevos, ni lácteos ni miel.

Api vegetarianismo: consumen miel.

Crudívoros: alimentación vegetariana en la que se consumen productos crudos, o ligeramente tibios, que no han sido calentados por encima de 46,7 °C (116 °F), y nunca cocidos. Los consumidores de productos crudos argumentan que el cocinar destruye las enzimas y/o porciones de los nutrientes, aunque algunos creen que el cuerpo asimila mejor ciertos alimentos si éstos se encuentran ligeramente tibios, y más blandos. Otros activan las enzimas de los alimentos mojándolos en agua antes de consumirlos. Algunos son frutarianos, y otros comen sólo comidas orgánicas.

Crudiveganismo: alimentación que es simultáneamente “cruda” y “vegana”.

Otros tipos de dietas relacionadas

Macrobiótica: pese a lo que suele creerse, la alimentación macrobiótica no es ningún régimen vegetariano y se puede comer lo que se quiera. La alimentación macrobiótica consiste en comprender las especificidades de cada alimento -según Yin y Yang- para obtener la libertad de utilizarlos según los objetivos y necesidades de cada uno. Por eso, decidir si se toman productos animales o no, de qué tipo, qué cantidad, etc., dependerá del resultado que se quiera obtener y lo interesante será saber equilibrarlos. Hay que diferenciar la Alimentación macrobiótica de la disciplina Macrobiótica, sistema filosófico este último del que deriva la primera.

Granivorianos: propugnan el consumo de alimentos en grano sin carne y sin productos de origen animal.

Lacto-cerelianos: régimen practicado por los yoguis en la India, que no se ha impuesto en la práctica del yoga en Occidente. El objetivo es el mismo que el del vegetarianismo. La salud, el bienestar y la pureza, pero también la armonización entre el cuerpo y el espíritu.

Frutarismo o frugivismo: respaldada por Arthur Merrheim, que pretende volver a lo que considera la única alimentación natural, la del hombre prehistórico, que según él era vegetariano y sin el consumo de leguminosas y verduras. Los frutos secos y la fruta fresca tienen una gran importancia: cada día habría que consumir más de 300 g de frutos secos y un kg de fruta fresca. Algunos frutarianos sólo consumen partes de la planta que hallan caídas de ésta, es decir, comen granos, tomates, pepinos, calabazas, pero no consumen patatas o espinacas.

Esteinerianos: se les denomina también biodinámicos, por la biodinámica, ciencia elaborada por el doctor Rudolf Steiner, que se ocupa no solo de la calidad y de la cantidad del producto agrícola, sino sobre todo de regenerar el terreno empobrecido por cultivos continuos, lo que produce que los nutrientes de los alimentos que consumimos sean cada vez más pobres.

Eubióticos: el principio en el que se basa la eubiótica es el de ayudar a los mecanismos digestivos naturales del organismo, combinando correctamente los alimentos y evitando de manera particular asociar alimentos proteicos con carbohidratos. El ejemplo clave de la alimentación española: huevos y patatas.

Motivos para ser vegetarianos

Los motivos que los vegetarianos aducen para justificar su dieta varían.

Razones más importantes para hacerse vegetariano (Fuente: TIME/CNN POLL 2002)

Salud                                                                                                 32%

Por la presencia de aditivos y hormonas en productos de carne    15%

No me gusta el sabor de la carne                                                      13%

Quiero a los animales                                                                            11%

Derechos animales                                                                                 10%

Razones religiosas                                                                              6%

Preocupación por el planeta                                                               4%

Para perder peso                                                                                3%

Para reducir el hambre a nivel global                                                1%

Motivo ético

La dieta vegetariana por motivaciones éticas está relacionada con la defensa de los derechos de los animales. Quienes no se alimentan de la carne de los animales, pero en cambio todavía utilizan a los animales en algún aspecto de sus vidas, consideran reprochable y cruel la muerte (más que el uso en sí mismo) del animal, y sobre todo su maltrato y explotación o especulación como bien, con el único fin de producir alimentos para el ser humano, bajo este concepto se agrupan otras diversas tendencias dentro del vegetarianismo. Además, se estima que el alimento que se dedica a engordar a los animales destinados a la alimentación podría alcanzar para alimentar a todas las personas del mundo. Según la revista estadounidense PETA, en EE. UU., el 80% del maíz y el 95% de la avena que se cultivan son destinados al alimento de animales.

Motivo de Salud

La postura de la Asociación Americana de Dietética y de la Asociación de Dietistas de Canadá es que las dietas vegetarianas adecuadamente planificadas son saludables, nutricionalmente adecuadas, y proporcionan beneficios para la salud en la prevención y el tratamiento de determinadas enfermedades.

Las dietas veganas y lacto-vegetarianas son apropiadas para todas las etapas del ciclo vital, incluyendo el embarazo y la lactancia. Las dietas veganas y lacto-vegetarianas adecuadamente planificadas satisfacen las necesidades nutritivas de los bebés, los niños y los adolescentes y promueven un crecimiento normal.

Una dieta vegetariana ayuda a prevenir enfermedades coronarias, cardiovasculares, cáncer de colon, ovarios, mamas, hígado,y próstata entre otros, así como la osteoporosis.

Las dietas vegetarianas suelen llevar a resultados más saludables:

  • Niveles de obesidad más bajos
  • Reducción del riesgo de cardiopatía
  • Presión arterial más baja
  • En comparación con los que no son vegetarianos, los vegetarianos por lo regular consumen:
  • Menos calorías de la grasa (grasa especialmente saturada)
  • Menos calorías en general
  • Más fibra, potasio y vitamina C

Motivo ecológico

A quienes son vegetarianos por motivos ecológicos les preocupa el estado actual del medio ambiente en el mundo. Por una parte, este tipo de vegetarianos consideran que, al ser los recursos naturales limitados, se ahorra si el ser humano se alimenta directamente de los vegetales, en lugar de utilizarlos como comida para los animales. Por otra parte, estos vegetarianos señalan a las formas de ganadería extensiva e intensiva entre las principales causas de la degradación de la Tierra. Según recientes estudios, el sector ganadero genera más gases de efecto invernadero que la industria del transporte, y por tanto sería uno de los principales impulsores del cambio climático global. Asimismo, es una de las principales causas de la deforestación (como la de América del Sur) y de la degradación del suelo y del agua.

“El 80% de la producción de soja de todo el mundo se dedica a la elaboración de piensos para la industria ganadera. La creciente demanda de piensos a base de soja por los agricultores europeos está expandiendo las fronteras agrícolas hasta la selva tropical amazónica. Europa compra la mitad de la soja exportada desde el estado amazónico de Mato Grosso, donde se cultiva el 90% de la soja de la selva tropical. Carne alimentada con soja de la selva tropical encuentra el camino hasta los supermercados y cadenas de comida rápida de toda Europa”. Greenpeace.

Según la revista estadounidense PETA, un informe de las Naciones Unidas afirmaría que la industria de la carne generaría un 40% más de gases de efecto invernadero que todos los coches, camiones, barcos y aviones del mundo juntos.

“El sector ganadero genera más gases de efecto invernadero –el 18 por ciento, medidos en su equivalente en dióxido de carbono (CO2)- que el sector del transporte. También es una de las principales causas de la degradación del suelo y de los recursos hídricos”. Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO).

En octubre de 2009, Lord Stern, el máximo responsable de la lucha contra el cambio climático en Reino Unido, afirmó en una entrevista exclusiva al diario británico The Times que la única vía para salvar el mundo es que todo el planeta se haga vegetariano.

Motivos religiosos

Algunas personas religiosas, como los hindús, los budistas, los yainistas, o los adventistas promueven el vegetarianismo.

La mayor concentración de vegetarianos se da en la India, donde aproximadamente el 80% de la población es hindú. Los textos del hinduismo condenan el sacrificio de otros animales y el consumo de su carne.

En el budismo, algunos de los textos donde mejor se ilustra la recomendación de ser vegetarianos es en los jataka, del que se extrae que matar un animal no humano es lo mismo que matar a un ser humano, puesto que todos hemos sido otro tipo de animales en vidas anteriores. Los jainas también practican un tipo de vegetarianismo (mucho más estricto que el de las otras religiones).

Específicamente en la religión cristiana, muchos piensan que la Biblia prohibiría comer carne. A finales del siglo XVIII algunos grupos de cristianos no comían carne pues pensaban que Jesucristo tenía como misión final acabar con la matanza de animales no humanos.

En el Génesis, Dios dijo: Todo lo que se mueve y vive, os será para mantenimiento: así como las legumbres y plantas verdes, os lo he dado todo, pero carne con su vida, que es su sangre, no comeréis. Génesis 9:3 y 9:4

En el Paraíso que describe el Génesis, Adán y Eva eran vegetarianos: También les dijo: Yo les doy de la tierra todas las plantas que producen semilla y todos los árboles que dan fruto con semilla; todo esto les servirá de alimento. Génesis 1:29

Sin embargo, esta norma fue dada antes de la caída.

En las profecías de Isaías también se muestra un futuro que puede interpretarse como vegetariano: Serán vecinos el lobo y el cordero, y el leopardo se echará con el cabrito, el novillo y el cachorro pacerán juntos, y un niño pequeño los conducirá.  La vaca y la osa pacerán, juntas acostarán sus crías, el león, como los bueyes, comerá paja. Hurgará el niño de pecho en el agujero del áspid, y en la hura de la víbora el recién destetado meterá la mano. Nadie hará daño, nadie hará mal en todo mi santo monte, porque la tierra estará llena de conocimiento de Yahvéh, como cubren las aguas el mar. Isaías 11:6-9

En la Biblia se encuentran otros versículos que alientan el consumo de la carne: Al caer la tarde comeréis carne, y por la mañana os saciaréis de pan, y sabréis que yo soy Jehová vuestro Dios. Éxodo 16:12

Y la carne del sacrificio de paz en acción de gracias se comerá en el día que fuere ofrecida; no dejarán de ella nada para otro día. Levítico 7:15-16.

Estadísticas

La India es el país con mayor población vegetariana, un 40%. Por sexos, la mayoría de los vegetarianos son mujeres, un 68% frente a un 32% de hombres.

En el Reino Unido se estima que el 7% de la población lo es. En Alemania, según datos del Eurostat, en 2003 entre un 8% y un 9% de la población era vegetariana; en España lo era un 0,5%.

Según un informe de la Fundación Foodways, en Estados Unidos el número de personas vegetarianas pasó de 6 a 12,5 millones, en sólo siete años (entre 1985 y 1992). Según el Centro de Información sobre la Carne, en Francia entre un 1% y un 2% de la población son vegetarianos.

[català]

Mes del Veganisme. Ser vegetarià: Què és? Què significa?

Aprofitant que el mes de novembre és el mes del Veganisme, i que el dia de Tots Sants és el dia Mundial del Veganisme, escric unes línies per explicar el que és.

El vegetarianisme és un règim alimentari que té com a principi l’abstenció de carn i tot aliment que provingui d’un animal. La dieta vegetariana no pot contemplar-se només en termes de nutrició, sinó que també significa una actitud i estil de vida, ja que és probable que un vegetarià rebutgi altres formes d’utilització dels animals per produir béns de consum i / o per a la diversió humana igual que pot tendir a donar suport a la seva dieta alimentària per raons ecològiques.

En aquest tipus de dieta, sí s’accepta la cocció dels aliments i el consum de productes refinats (sucre i farina) a més de pastes blanques, fregits i aliments en conserva o als que se li han afegit colorants i / o preservants. Això el diferencia d’altres tipus de dietes, com la macrobiòtica i la naturista.

Les paraules «vegetarià» i «vegetarianisme» van aparèixer amb la primera associació vegetariana del món que va ser la Vegetarian Society, fundada el 30 de setembre de 1842 a Manchester. Abans es deia «dieta vegetal» o «dieta pitagòrica» pel fet que els seguidors de Pitàgores seguien dietes vegetarianes.

Breu història

Els testimonis més primerencs de vegetarianisme procedeixen de l’antiga Índia i l’antiga Grècia al segle 6 a.C. En ambdós casos la dieta estava molt connectada amb la idea de no violència (anomenada ahimsa a l’Índia) promoguda per grups religiosos i filòsofs.

Després de la cristianització de l’Imperi Romà el vegetarianisme va desaparèixer pràcticament d’Europa. Algunes ordres monàstiques de l’Europa Medieval restringir o prohibir el consum de carn amb fins ascètics però cap va fer el mateix amb el peix. Durant el Renaixement el vegetarianisme reemergió sent més difós durant el segle XIX i XX. El 1847, va néixer la primera societat vegetariana al Regne Unit, i aviat naixerien altres a Alemanya, Holanda i altres països. Com unió de totes les societats nacionals va sorgir la Unió Vegetariana Internacional el 1906. En el món occidental la popularitat del vegetarianisme ha crescut durant el s. XX per preocupacions ètiques, nutricionals i també ecològiques o econòmiques.

Diferents tipus de dietes vegetarianes

La majoria de vegetarians de l’Índia i aquells provinents de la Mediterrània (com els pitagòrics), són en efecte lacto vegetarians. Molts formatges no són per a vegetarians, ja que es quallen amb els bacteris dels estómacs d’animals.

Existeixen moltes varietats dins de la dieta vegetariana en funció dels aliments consumits:

Ovo lacto vegetarianisme: no menja animals, però sí menja ous, lactis i mel

Lacto vegetarianisme: no menja ni animals ni ous, però sí menja lactis i mel

Ovo vegetarianisme: no menja animals ni làctics, però sí ous i mel

Vegetarianisme estricte: no menja ni animals, ni ous, ni lactis ni mel.

Api vegetarianisme: consumeixen mel.

Crudívors: alimentació vegetariana en la qual es consumeixen productes crus, o lleugerament tebis, que no han estat escalfats per sobre de 46,7 ° C (116 ° F), i mai cuits. Els consumidors de productes crus argumenten que el cuinar destrueix els enzims i / o porcions dels nutrients, encara que alguns creuen que el cos assimila millor certs aliments si aquests es troben lleugerament tebis, i més tous. Altres activen els enzims dels aliments mullant-los en aigua abans de consumir-los. Alguns són frutarianos, i altres mengen només menjars orgàniques.

Crudiveganismo: alimentació que és simultàniament “crua” i “vegana”.

Altres tipus de dietes relacionades

Macrobiòtica: malgrat el que sol creure, l’alimentació macrobiòtica no és cap règim vegetarià i es pot menjar el que es vulgui. L’alimentació macrobiòtica consisteix a comprendre les especificitats de cada aliment-segons Yin i Yang-per obtenir la llibertat d’utilitzar segons els objectius i necessitats de cada un. Per això, decidir si es prenen productes animals o no, de quin tipus, quina quantitat, etc., Dependrà del resultat que es vulgui obtenir i l’interessant serà saber equilibrar. Cal diferenciar l’Alimentació macrobiòtica de la disciplina Macrobiòtica, sistema filosòfic aquest últim del qual deriva la primera.

Granivorians: propugnen el consum d’aliments en gra sense carn i sense productes d’origen animal.

Lacto-cerelians: règim practicat pels ioguis a l’Índia, que no s’ha imposat en la pràctica del ioga a Occident. L’objectiu és el mateix que el del vegetarianisme. La salut, el benestar i la puresa, però també l’harmonització entre el cos i l’esperit.

Frutarisme o frugivisme: recolzada per Arthur Merrheim, que pretén tornar al que considera l’única alimentació natural, la de l’home prehistòric, que segons ell era vegetarià i sense el consum de lleguminoses i verdures. Els fruits secs i la fruita fresca tenen una gran importància: cada dia caldria consumir més de 300 g de fruits secs i un kg de fruita fresca. Alguns frutarianos només consumeixen parts de la planta que troben caigudes d’aquesta, és a dir, mengen grans, tomàquets, cogombres, carabasses, però no consumeixen patates o espinacs.

Esteinerians: se’ls denomina també biodinàmics, per la biodinàmica, ciència elaborada pel Dr. Rudolf Steiner, que s’ocupa no només de la qualitat i de la quantitat del producte agrícola, sinó sobretot de regenerar el terreny empobrit per cultius continus, el que produeix que els nutrients dels aliments que consumim siguin cada vegada més pobres.

Eubiótics: el principi en què es basa la eubiótica és el d’ajudar als mecanismes digestius naturals de l’organisme, combinant correctament els aliments i evitant de manera particular associar aliments proteics amb carbohidrats. L’exemple clau de l’alimentació espanyola: ous i patates.

Motius per ser vegetarians

Els motius que els vegetarians addueixen per justificar la seva dieta varien.

Raons més importants per fer-se vegetarià (Font: TIME / CNN POLL 2002)

Salut                                                                                                  32%

Per la presència d’additius i hormones en productes de carn         15%

No m’agrada el gust de la carn                                                        13%

Vull els animals                                                                                 11%

Drets animals                                                                                               10%

Raons religioses                                                                                 6%

Preocupació pel planeta                                                                     4%

Per perdre pes                                                                                    3%

Per reduir la fam a nivell global                                                          1%

Motiu ètic

La dieta vegetariana per motivacions ètiques està relacionada amb la defensa dels drets dels animals. Els que no s’alimenten de la carn dels animals, però en canvi encara utilitzen els animals en algun aspecte de les seves vides, consideren reprotxable i cruel la mort (més que l’ús en si mateix) de l’animal, i sobretot el seu maltractament i explotació o especulació com bé, amb l’única finalitat de produir aliments per a l’ésser humà, sota aquest concepte s’agrupen altres diverses tendències dins del vegetarianisme. A més, s’estima que l’aliment que es dedica a engreixar els animals destinats a l’alimentació podria arribar per alimentar totes les persones del món. Segons la revista nord-americana PETA, en EE. EUA., El 80% del blat de moro i el 95% de la civada que es conreen són destinats a l’aliment d’animals.

Motiu de Salut

La postura de l’Associació Americana de Dietètica i de l’Associació de Dietistes de Canadà és que les dietes vegetarianes adequadament planificades són saludables, nutricionalment adequades, i proporcionen beneficis per a la salut en la prevenció i el tractament de determinades malalties.

Les dietes veganes i lacto-vegetarianes són apropiades per a totes les etapes del cicle vital, incloent l’embaràs i la lactància. Les dietes veganes i lacto-vegetarianes adequadament planificades satisfan les necessitats nutritives dels nadons, els nens i els adolescents i promouen un creixement normal.

Una dieta vegetariana ajuda a prevenir malalties coronàries, cardiovasculars, càncer de còlon, ovaris, mames, fetge, i pròstata entre d’altres, així com l’osteoporosi.

Les dietes vegetarianes solen portar a resultats més saludables:

• Nivells d’obesitat més baixos

• Reducció del risc de cardiopatia

• Pressió arterial més baixa

• En comparació amb els que no són vegetarians, els vegetarians regularment consumeixen:

• Menys calories del greix (greix especialment saturat)

• Menys calories en general

• Més fibra, potassi i vitamina C

Motiu ecològic

Als que són vegetarians per motius ecològics els preocupa l’estat actual del medi ambient en el món. D’una banda, aquest tipus de vegetarians consideren que, en ser els recursos naturals limitats, s’estalvia si l’ésser humà s’alimenta directament dels vegetals, en lloc d’utilitzar com menjar per als animals. D’altra banda, aquests vegetarians assenyalen a les formes de ramaderia extensiva i intensiva entre les principals causes de la degradació de la Terra. Segons recents estudis, el sector ramader genera més gasos d’efecte hivernacle que la indústria del transport, i per tant seria un dels principals impulsors del canvi climàtic global. Així mateix, és una de les principals causes de la desforestació (com la d’Amèrica del Sud) i de la degradació del sòl i de l’aigua.

“El 80% de la producció de soja de tot el món es dedica a l’elaboració de pinsos per a la indústria ramadera. La creixent demanda de pinsos a base de soja pels agricultors europeus està expandint les fronteres agrícoles fins a la selva tropical amazònica. Europa compra la meitat de la soja exportada des de l’estat amazònic de Mato Grosso, on es cultiva el 90% de la soja de la selva tropical. Carn alimentada amb soia de la selva tropical troba el camí fins als supermercats i cadenes de menjar ràpid de tota Europa “. Greenpeace.

Segons la revista nord-americana PETA, un informe de les Nacions Unides afirmaria que la indústria de la carn generaria un 40% més de gasos d’efecte hivernacle que tots els cotxes, camions, vaixells i avions del món junts.

“El sector ramader genera més gasos d’efecte hivernacle-el 18 per cent, mesurats en el seu equivalent en diòxid de carboni (CO2) – que el sector del transport. També és una de les principals causes de la degradació del sòl i dels recursos hídrics “. Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).

L’octubre de 2009, Lord Stern, el màxim responsable de la lluita contra el canvi climàtic al Regne Unit, va afirmar en una entrevista exclusiva al diari britànic The Times que l’única via per salvar el món és que tot el planeta es faci vegetarià.

Motiu religiós

Algunes religions com la hindú, el budisme, els yainistes, o els adventistes promouen el vegetarianisme.

La major concentració de vegetarians es dóna a l’Índia, on aproximadament el 80% de la població és hindú. Els textos de l’hinduisme condemnen el sacrifici d’altres animals i el consum de la seva carn.

En el budisme, alguns dels textos on millor es lustra la recomanació de ser vegetarians és en els jataka, del qual s’extreu de matar un animal no humà és el mateix que matar un ésser humà, ja que tots hem estat un altre tipus de animals en vides anteriors. Els jainas també practiquen un tipus de vegetarianisme (molt més estricte que el de les altres religions).

Específicament en la religió cristiana, molts pensen que la Bíblia prohibiria menjar carn. A la fi del segle XVIII alguns grups de cristians no menjaven carn perquè pensaven que Jesucrist tenia com a missió final acabar amb la matança d’animals no humans.

Al Gènesi, Déu va dir: Tot el que es mou i viu, us serà per manteniment: així com els llegums i plantes verdes, us ho he donat tot, però carn amb la seva vida, que és la seva sang, no menjareu. Gènesi 9:3 i 9:4

Al Paradís que descriu el Gènesi, Adam i Eva eren vegetarians: També els va dir: Jo els dono de la terra totes les plantes que produeixen llavor i tots els arbres que donen fruit amb llavor, tot això per aliment. Gènesi 1:29

No obstant això, aquesta norma els va ser donada abans de la caiguda.

A les profecies d’Isaïes també es mostra un futur que pot interpretar-se com vegetarià: Seran veïns el llop i l’anyell, i el lleopard es farà amb el cabrit, el vedell i el cadell pasturaran junts, i un nen petit els conduirà . La vaca i l’óssa pasturaran, juntes a dormir seves cries, el lleó, com els bous, menjarà palla. Furgarà el nen de pit en el forat del àspid, i en la hura de l’escurçó el recentment deslletat ficarà la mà. Ningú farà mal, ningú farà mal a tot el meu sant muntanya, perquè la terra estarà plena de coneixement de Yahvéh, com cobreixen les aigües del mar. Isaïes 11:6-9

Actualment alguns moviments cristians prenen el vegetarianisme i el respecte als animals com a part de la seva doctrina.

A la Bíblia hi ha altres versicles que fomenten el consum de la carn:

En caure la tarda menjareu carn, i al matí us saciareu de pa, i sabreu que jo sóc el Senyor el vostre Déu. Èxode 16:12

I la carn del sacrifici de pau en acció de gràcies s’ha de menjar el dia que sigui oferta, sense deixar-ne res per a un altre dia. Levític 7:15-16

Estadístiques

L’Índia és el país amb més població vegetariana, un 40%. Per sexes, la majoria dels vegetarians són dones, un 68% enfront d’un 32% d’homes.

Al Regne Unit s’estima que el 7% de la població ho és. A Alemanya, segons dades de l’Eurostat, el 2003 entre un 8% i un 9% de la població era vegetariana, a Espanya ho era un 0,5%. Segons un informe de la Fundació Foodways, als Estats Units el nombre de persones vegetarianes va passar de 6-12.500.000, en només set anys (entre 1985 i 1992). Segons el Centre d’Informació sobre la Carn, a França entre un 1% i un 2% de la població són vegetarians.